Visites culturals pels voltants
Horta de Sant Joan, la terra que va inspirar Pablo Picasso
El cubisme va tenir origen a Horta de Sant Joan. L’artista d’avantguarda Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, 1973) va visitar per primera vegada aquest poble prop del riu Ebre a l’edat de setze anys per quedar-s’hi amb un company de classe. Va romandre-hi vuit mesos i va pintar-hi més de seixanta obres, la majoria inspirades en els paisatges locals. Onze anys més tard, Picasso va tornar-hi i aquest cop va pintar-hi les seves primeres obres cubistes.
El centre històric d’Horta de Sant Joan encara manté connexions i recordatoris de la vida i obra d’aquest geni. El 1992 l’edifici de l’antic hospital es va convertir en el Centre Picasso, amb una exposició dels quadres que aquest artista malagueny va pintar durant la seva estada a Horta de Sant Joan.
Seguint els camins al voltant de la ciutat i de les muntanyes del Parc Natural dels Ports es poden trobar nombrosos llocs que van inspirar el seu art. Una ruta molt recomanable consisteix a seguir la riba on flueixen les aigües del riu Estrets, penya-segats de roca, o fins i tot banyar-se en les seves aigües cristal·lines i fredes.
Fer una passejada al voltant de la part antiga del poble és imprescindible en qualsevol visita a Horta de Sant Joan. El magnífic ajuntament destaca entre altres imponents edificis de pedra del segle XVI. A la façana es pot admirar un mural del rei Ferran VII commemoratiu de les Corts de Cadis. Per sobre d’aquest mural, es pot veure la línia de les petites finestres d’arc de les sales on se celebren els plens. Al soterrani es pot visitar la vella presó de la ciutat.
Altres edificis de l’època del Renaixement que paga la pena de visitar són la Casa Clua, la Casa Pitarch i la Casa del Delme (o de la Comanda), una mansió del segle XVI-XVII.
Les pintures rupestres d’Ulldecona
El conjunt més nombrós de pintures rupestres a les Terres de l’Ebre es troba a poca distància d’Ulldecona, a prop de l’ermita de la Pietat, amb més de deu coves amb pintures de l’era neolítica, de 8.000 anys d’antiguitat, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Situats a la serra de Godall, els Abrics de l’Ermita conserven un conjunt excepcional de pintures rupestres que destaca per la qualitat i la diversitat formal de les representacions. Hi ha 500 metres de roques i coves amb més de 400 figures pintades representant escenes de caça. A prop també hi ha un centre de visitants i interpretació que té material gràfic, així com còpies de les pintures amb panells informatius que expliquen i posen en context les restes prehistòriques trobades.
Els tretze abrics d’Ulldecona, juntament amb les restes trobades a Cogul i Montblanc, conformen la Ruta de l’Art Rupestre proposada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Tortosa, la ciutat del Renaixement
Ibers, romans, àrabs, jueus i cristians han deixat empremta en les ciutats i pobles del sud de Catalunya. A Tortosa es pot visitar el castell àrab, conegut com la Suda, i els Reials Col·legis, del segle XVI, que formen un dels exemples més importants de l’arquitectura renaixentista a Catalunya. A la vora del riu Ebre, la catedral de Santa Maria, d’estil gòtic, té una exposició per a visitants amb 200 obres d’art i elements històrics, incloent-hi importants pintures, escultures, tapissos i manuscrits medievals.
Tortosa es troba en plena esplendor durant la festa anual del Renaixement. Celebrada durant la tercera setmana de juliol, per uns dies aquesta ciutat es remunta al segle XVI. Més de tres mil persones abillades amb vestits d’època fan un espectacle d’aquesta festa, amb una seixantena d’actuacions diàries de músics, malabaristes i actors. El menjar i la beguda també es preparen com al segle XVI i es poden degustar a les tavernes a l’aire lliure que componen la Ruta de la Saboga, així com als restaurants locals que participen en les Jornades Gastronòmiques del Renaixement.
Aquest esdeveniment està catalogat com a festa d’interès turístic nacional i festa d’interès turístic local, i ha rebut nombrosos premis, incloent-hi la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya.
Miravet, castell dels últims templers
El castell de Miravet es troba al nord de les Terres de l’Ebre, situat en un penya-segat amb espectaculars vistes al riu Ebre. És un dels millors exemples de l’arquitectura templera a Europa: un monestir romànic amb influències cistercenques. Un dels monuments històrics més importants de Catalunya, que ha estat restaurat recentment i ara està dirigit pel Museu d’Història de Catalunya.
A l’edat mitjana, arran de l’expansió cristiana a la vall de l’Ebre, anteriorment controlada pels àrabs, els cavallers de l’orde del Temple, un estament religiós i militar originari de Terra Santa durant les croades, consolida el seu poder al sud de Catalunya. El punt àlgid d’aquesta potència es va assolir al segle XIII. El castell de Miravet ocupava un punt estratègic per al control dels vaixells que navegaven riu amunt des del Mediterrani. Els cavallers templers van transformar el castell àrab, van construir-hi una església, un refectori i noves parets. En pocs anys, s’havia convertit en un bastió infranquejable i un dels punts clau de la dominació dels templers del sud d’Europa. Al començament del segle XIV, però, per temor al seu poder, que rivalitzava amb el del Papa, el rei va ordenar la detenció dels templers i la confiscació de totes les seves propietats.
Morella, una ciutat plena d’història
El castell de Morella és una fortalesa imponent que se situa molt per sobre de la ciutat. La ciutat en si està protegida per gairebé dos quilòmetres de murs de pedra, amb set portes i deu torres, algunes de les quals es poden visitar.
La bella església d’estil gòtic de Santa Maria la Major també es pot trobar dins de la ciutat emmurallada. Algunes de les seves joies són la singular escala de caragol que condueix al cor, l’altar barroc i el vidre tacat del segle XIV de rosasses. També és ben conegut el sorprenent orgue de tubs, que es pot sentir al Festival Internacional de Música d’Orgue que se celebra a Morella a l’agost.
Un passeig per la ciutat sorprendrà el visitant amb petits palaus i cases senyorials ocultes del segle XVI, com la Casa Piquer i la Casa del Consell i els Estudis. El patrimoni històric de Morella es pot trobar en els estrets carrers de la part antiga de la ciutat, plena de petites botigues d’artesania que serpentegen fins al castell, i espectaculars vistes dels turons i muntanyes dels voltants.
Peníscola, ciutat del Papa
Al segle XIV el papa Luna va viure al castell de Peníscola, situat a la vora d’un penya-segat a setanta metres sobre el mar. En el passat, aquest aflorament rocós estava connectat al continent per una estreta franja de sorra, que desapareixeria amb la marea alta o en dies de tempesta. Les construccions del castell són fortes i imponents, ja que ha sobreviscut a moltes guerres i setges al llarg dels anys, havent conservat la seva estructura principal intacta.
Al nucli antic de Peníscola es pot arribar a través de tres portes: el portal Fosc, d’estil renaixentista, que va ser-ne l’entrada principal fins al segle XVIII i que encara ofereix tresors ocults on sembla que el temps s’hagi aturat; la porta de Sant Pere, construïda sota les ordres del papa Luna al segle XV i que va obrir un nou accés al mar, i la porta de Santa Maria, a prop de la qual hi ha l’ermita de Santa Anna, una visita molt recomanable, amb costeruts i estrets carrers i carrerons de llambordes de camí cap al castell. Sortint de la ciutat vella, a la part inferior del turó, podem trobar una platja de sorra i nombrosos hotels.
L’antiga capital d’Hispània
La ciutat de Tarragona acull una de les millors col·leccions de monuments i restes arqueològiques d’Hispània (nom que els romans van donar a la península Ibèrica).
Declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, les restes o ruïnes de l’amfiteatre, les muralles, el circ romà, el teatre i el fòrum són un exemple de la vitalitat d’aquesta ciutat de fa més de dos mil anys. Per a una millor comprensió de la complexitat i la magnificència de Tàrraco (el seu antic nom romà) es poden visitar els museus de la ciutat, com el Museu Arqueològic Nacional i la Necròpolis Paleocristiana i el seu museu d’exposicions de ceràmica, monedes, eines, escultures i mosaics, que ofereixen una visió de la vida quotidiana dels habitants de Tarragona en aquest moment. El Museu d’Història de la ciutat també té una col·lecció de peces arqueològiques i etnogràfiques que van des de l’època romana fins als temps moderns.