Terres de l’Ebre
Entre dos parcs naturals
L’Ebre és un dels rius més importants de la península Ibèrica i el que vertebra les Terres de l’Ebre. És aquí on les seves aigües defineixen un paisatge divers que es troba entre el mar i les serres del massís del Port. Passar temps en aquest territori apropa els visitants a les diferents cultures que han donat forma al seu patrimoni (moros, jueus i cristians) i a la riquesa del seu entorn natural: el Parc Natural del Delta de l’Ebre, les platges o les muntanyes del Parc Natural dels Ports.
Es tracta d’una zona de 367.729 hectàrees de superfície, que compta amb una població de 190.000 habitants i abasta el delta i la conca de l’Ebre, el riu més cabalós de la península Ibèrica.
Ciclisme, senderisme o caiac són només algunes de les activitats per a gaudir en una de les zones mediambientalment més diverses de Catalunya, que va ser declarada reserva de la biosfera el 2013.
El patrimoni cultural i natural de les Terres de l’Ebre ofereix una infinitat de detalls ocults dins del mosaic format per les quatre comarques més meridionals de Catalunya. L’àmplia gamma d’opcions, molt lluny dels concorreguts llocs turístics convencionals, ofereix experiències úniques als visitants.
Costums i tradicions
El sud de Catalunya té una rica varietat de tradicions culturals; la seva música, el ball típic conegut com la jota i els correbous en són només alguns exemples. La majoria dels festivals locals es basen en la música, ja sigui de conjunts de vent tradicionals o de jota, que alhora es canta i es balla.
La melodia de la jota normalment alterna lletres cantades amb les tonades instrumentals. Un petit grup de músics (rondalla), amb clarinet, trompeta, bombardí, guitarra i guitarró (petita guitarra tradicional), acompanya els cantants. Aquests, al seu torn, improvisen lletres que sovint parlen de problemes socials, feliciten la gent en dates especials, relaten la vida del país i dels agricultors o, com en els vells temps, anuncien una proposta de matrimoni d’un ésser estimat. La jota és una forma única d’expressió popular a través de la música i ha estat declarat un dels balls nacionals de Catalunya, juntament amb la sardana, que és més comú al nord.
Els conjunts de vent van començar a ser populars a les Terres de l’Ebre cap a finals del segle XIX gràcies a la influència de la música tradicional valenciana. Es componen d’instruments de vent i percussió i són populars en gairebé totes les ciutats del sud de Catalunya, sobretot a les comarques del Montsià i el Baix Ebre. Aquestes bandes són part essencial de les festes locals i també participen en les desfilades més solemnes en les dates marcades com a importants en el calendari religiós.