Què podeu visitar a Sant Carles de la Ràpita

La ciutat perduda de Carles III

El poble de Sant Carles de la Ràpita va ser fundat al voltant d’una ràbita, una petita fortalesa àrab medieval. Al segle XVIII el rei Carles III hi va projectar la construcció d’una nova ciutat, esperant que es convertís en un dels grans ports de la Mediterrània. El pla no es va concretar, però avui dia encara se’n poden veure les petjades al traçat urbà de Sant Carles de la Ràpita. Aquesta gran ciutat hauria estat construïda al voltant del punt focal de la plaça de Carles III.

Això hauria estat l’elegant centre de la ciutat, amb cases d’un sol pis que formarien una mitja lluna que donaria a la plaça. D’aquest projecte en queda poc, però encara podem veure-hi les columnes de la casa de Laureano i les fonts i pòrtics restaurats.

Museu de la Mar de l’Ebre

Què és la pesca “a la paupa”? Com es construeixen els vaixells? Com vivien els pescadors al segle passat? El Museu de la Mar de l’Ebre mostra les habilitats i tècniques de pesca i de navegació, destacant la importància del mar per als mitjans de vida dels habitants de Sant Carles de la Ràpita.

Aquest museu descriu amb detall els vincles entre la Ràpita i el mar. Les seves exposicions inclouen una sèrie d’objectes relacionats amb la navegació, la construcció de vaixells i l’equip i els aparells utilitzats per a diferents tècniques de pesca.

També compta amb una exposició dels ecosistemes marins i una secció dedicada a la història de la ciutat.

El Museu de la Mar de l’Ebre està ubicat en un edifici històric, les Casotes, construït a la segona meitat del segle XIX per la Reial Companyia de Canalització de l’Ebre (empresa encarregada de canalitzar l’Ebre). Està ubicat al costat del canal de navegació que va ser excavat originalment per connectar Sant Carles de la Ràpita al riu Ebre, però mai va ser acabat.

L’edifici està envoltat de panys antics i canals més petits, que són un museu a l’aire lliure en si mateix. El jardí, amb arbres de goma blava i palmeres, té un aire típicament mediterrani, tan característic dels jardins i parcs del delta de l’Ebre.